La falta d’adherència als tractaments és un problema prevalent, amb conseqüències clíniques i econòmiques molt significatives, especialment en els pacients amb malalties cròniques. A Espanya, s’estima que el 50% dels pacients crònics no són adherents als tractaments prescrits, cosa que pot provocar un important problema de salut pública.
La Fundació Dr. Antoni Esteve va organitzar el 26 de novembre de 2024 la sessió Retos y estrategias en la adherencia a los medicamentos (Reptes i estratègies en l’adherència als medicaments), en què expertes i experts van abordar l’adherència terapèutica des d’un punt de vista multidisciplinari per conscienciar sobre aquesta problemàtica i aportar algunes solucions. L’acte va tenir lloc a l’Auditori Antoni Esteve del Centre Esther Koplowitz de Barcelona.
Veure la Sessió al canal de YouTube de la Fundació
Conduïda pel periodista científic Michele Catanzaro, la sessió la va coordinar Olatz Ibarra, Cap del Servei de Farmàcia Hospitalària de l’Hospital Universitari Galdakao i membre del Grup de Treball sobre Adherència. En la seva ponència introductòria, Ibarra va destacar la importància d’establir una cultura de l’adherència entre els pacients, entre molts altres motius, per garantir la sostenibilitat del sistema de salut, dirigint-se específicament als líders polítics. “A més de la presa dels medicaments, els professionals sanitaris hem de tenir en compte tota la faceta emocional dels pacients”, va destacar també la farmacèutica.
“Hem de canviar a un model proactiu en què la presa de decisions sigui conjunta entre metge i pacient”
A continuació va ser el torn de Mireia Massot, Vicepresidenta de la Societat Espanyola de Farmacèutics d’Atenció Primària, que va abordar l’adherència des del punt de vista de l’atenció primària. “La no adherència limita l’eficàcia de les recomanacions mèdiques, suposa un malbaratament de recursos i dificulta l’avaluació dels resultats terapèutics”, va destacar Massot durant la seva intervenció. Per això, va demanar un canvi de paradigma en l’abordatge de l’adherència, des d’un model reactiu a un de proactiu en què la presa de decisions sigui conjunta entre metge i pacient.
Per últim, Tomás Fajardo, va presentar la Plataforma d’Organitzacions de Pacients, que dona veu a 41 organitzacions. Durant la seva ponència va oferir algunes dades sobre la cronicitat a Espanya, que afecta al 54% de la població i no necessàriament la més envellida. “El 19% de la població infantil té un diagnòstic crònic”, va destacar. Des del punt de vista del pacient, va ressaltar la importància d’instaurar programes formatius en adherència terapèutica, perfeccionar la digitalització i potenciar també la presa de decisions compartides. Pel que fa als professionals de la salut, Fajardo va reclamar una millora de la comunicació amb el pacient, una atenció integral i l’establiment de protocols interdisciplinaris.
La sessió, presencial i en streaming, es va celebrar dies després del Dia de l’adherència i informació dels medicaments, el 15 de novembre, una iniciativa en la qual més de 120 hospitals recorden als pacients la importància de seguir les pautes en el seu tractament i no oblidar les preses de cada medicament.
Què és l’adherència?
L’Organització Mundial de la Salut defineix l’adherència com el grau en què la conducta d’un pacient, en relació amb la presa de medicació, el seguiment d’una dieta o la modificació d’hàbits de vida, es correspon amb les recomanacions acordades amb el professional sanitari. La magnitud i les conseqüències associades a la falta de compliment situen l’adherència com un important assumpte per a la salut pública a nivell mundial. A més, el progressiu augment del nombre de pacients pluripatològics i polimedicats acreix aquest problema.
En atenció primària, fins al 40% dels pacients pluripatològics presenten tres o més malalties cròniques i, d’aquests, el 94% estan polimedicats (5), per la qual cosa és fonamental que se segueixi una adequada estratègia d’adherència terapèutica, per assegurar el control de la malaltia. Des del punt de vista dels recursos sanitaris, els pacients amb patologies cròniques suposen el 80% de les consultes als centres d’atenció primària i representen el 60% de les estades hospitalàries, sobretot en ingressos no programats.
PARAULES CLAU | Farmacologia social, adherència terapèutica
